19 de set. 2011

Tarda de dilluns

Tres plans

Tenia sed d'estirar la llibertat dels minuts pel recorregut habitual. La sorra del camí s'estenia com una catifa d'estrelles per donar pas a les converses dels darrers raigs de sol. Algunes fulles es mantenien fermes als pecíols silents de les tiges; d'altres, tentinejaven amb les darreres forces empeses per la natura d'una tardor que comença a intuir-se. I nosaltres, amb mots propers i parlars de vida, hem enfilat una, dues, tres esplanades fins a la recompensa de la doll. Veure brollar en tu la gratitud de la vista m'ha deixat gust de sorpresa. Avui, m'has fet sentir còmplice del paisatge.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també hem vull sentir còmplice i aveurar-me d´aquest paisatge què respira aire de tardor.
Totes les tardes de Dilluns tindrien que ser així.

Endavant és molt bonic.

Montse ha dit...

Qualsevol dia pot ser aquest dilluns, potser només depèn de nosaltres, deixar-se anar, i pensar que els millors moments encara estan per viure.

Gràcies
Montse