Si el sol fos un estany d'aigües tranquil·les m'aferraria a un raig per caminar damunt la seva escorça i remullar les meves ànsies amb cada gota. Potser tindria noves percepcions d'espai i els ritmes dels valsos em semblarien més fàcils de ballar. Agafaria la mà de l'aire i li besaria la pell etèria que hom desconeix per gaudir d'un instant de poesia, una poesia que, altrament, entén de comparses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada