26 de set. 2011

Recorreguts

Obrim els Ulls
Potser em faig gran o potser mai arribi a fer-me'n; encara m'emociono amb les petites coses, com ho fa l'infant que es sosté per primera vegada dempeus sense buscar un suport on aguantar-se. No em fa vergonya reflectir llàgrimes galtes avall, ni xisclar entre la multitud l'alegria de poder viure certs moments. Potser perquè hem cregut en els somnis hem dissenyat una realitat a la mida dels nostres sentits. Potser perquè veiem en la justícia el mirall dels nostres desitjos hem edificat una esfera que ens identifica. Formem part d'alguna cosa que enforteix el nostre caminar sense capacitat de definir-se. Són deu com podrien ser sis o vint, però com sabeu, no és una qüestió de nombres.

Melodia 

20 de set. 2011

El teu somni privat

Mai passa res. Gires pàgina tantes vegades que es desgasten els fulls a l'ombra dels dits. Mossegues els llavis tan fort que la ferida a camí de cicatritzar reobre les mateixes escletxes d'ahir. Ni t'atreveixes a xisclar. Resguardes les paraules perquè saps que el vent d'avui les espargiria i no trobarien més que l'eco somort d'una paret a mig pintar. T'esgarrifa la idea de fer un tomb pel calaix on deses tots aquells versos, no fos que gosessis fer un salt sense saber si podràs assegurar els peus. Distreus les intuïcions i et capbusses en històries simpàtiques de corbates, ocatasíl·labs i bars de menús. I és així com, sense moure res, acabes el dia.

19 de set. 2011

Tarda de dilluns

Tres plans

Tenia sed d'estirar la llibertat dels minuts pel recorregut habitual. La sorra del camí s'estenia com una catifa d'estrelles per donar pas a les converses dels darrers raigs de sol. Algunes fulles es mantenien fermes als pecíols silents de les tiges; d'altres, tentinejaven amb les darreres forces empeses per la natura d'una tardor que comença a intuir-se. I nosaltres, amb mots propers i parlars de vida, hem enfilat una, dues, tres esplanades fins a la recompensa de la doll. Veure brollar en tu la gratitud de la vista m'ha deixat gust de sorpresa. Avui, m'has fet sentir còmplice del paisatge.

18 de set. 2011

La humanitat d'un geni

Arcadi Oliveras

Un barboteig de dades complica l'escenari mundial. I tu, les lligues amb fils de seda que arriben a un públic que embadaleix amb cada troballa. Coneixes les raons del caos i les ordenes amb la subtilesa d'algú que al capdavant de les esferes ens redescobriria una nova manera de conviure. Tens les claus d'una porta encara per construir. Em pregunto si sabrem respondre a les evidències.

17 de set. 2011

The scent of love

Pensant si el temps cau a la deriva reconec un pessigolleig que m'accelera la pulsació dels dits. Com miratges d'esmalt reapareixen les tecles de l'espera. Entre els paratges incerts d'una terra que no s'escriu als mapes les sento cridar ofegant el silenci. El llenguatge del fantàstic descorda pessics de realitat per definir i les llacunes de la memòria fan regalimar llàgrimes de foc damunt la pell abatuda. Hi ha somnis que reapareixen malgrat desar-los a la capsa dels intangibles. Són els teus ulls els qui coneixen els secrets que perviuen per dessota de les aigües.

10 de set. 2011

Indret solar

Si el sol fos un estany d'aigües tranquil·les m'aferraria a un raig per caminar damunt la seva escorça i remullar les meves ànsies amb cada gota. Potser tindria noves percepcions d'espai i els ritmes dels valsos em semblarien més fàcils de ballar. Agafaria la mà de l'aire i li besaria la pell etèria que hom desconeix per gaudir d'un instant de poesia, una poesia que, altrament, entén de comparses.

8 de set. 2011

Inici



L'esma dels dies s'esmicola. Els camins es biforquen sense previsions de temps. Rere el pedrís dels somnis l'objectiu emmarca radis i circumferències. Mentre, les idees esbotzen un seguici de bombolles de colors. El negre és el més maldestre i amb diferència. Podrà el violeta sadollar tots els racons de l'ànima?