15 de maig 2013

Malgrat les pedres, riu avall

Cap a Sant Maurici
Vaig escollir mirar-te els ulls quan, a l'altre costat de la pista, ballaves, sol, al ritme d'una música indesxifrable. Vaig prometre'm que no seguiria les teves passes aquella matinada espessa on els desencontres revifaven i la melangia d'altres temps pessigollejava la gemma dels meus dits. Vaig pensar que no creuaria la porta de casa teva, ni reposaria el dolor de tantes nits de vetlla damunt el sofà descosit de la saleta. Llavors, entre els llençols ardents del desig, vaig creure que no repetiria cap carícia ni cap esglai. No obstant, set anys més tard, quan et poses a ballar, escullo de nou creuar-me amb la teva mirada.

8 de maig 2013

Simbiosi

Cel de Togo
Tinc un núvol que em segueix cada capvespre. S'escola entre les meves passes, travessa una porta i s'escorre enllà de les finestres. A voltes, camino damunt la seva ombra. En altres instants, ell trepitja la meva. Quan m'ajaço al llit i miro enlaire, crec reconèixer algun rostre entre les seves flonges taques de vapor d'aigua. Si tanco els ulls, puc sentir el seu brogit remoure's des del sostre. Zum-zum, zum-zum. Al matí, en llevar-me, se n'ha esfumat la traça i ja sols espero que arribi la tarda.