Recorreguts

Obrim els Ulls

Potser em faig gran o potser mai arribi a fer-me'n; encara m'emociono amb les petites coses, com ho fa l'infant que es sosté per primera vegada dempeus sense buscar un suport on aguantar-se. No em fa vergonya reflectir llàgrimes galtes avall, ni xisclar entre la multitud l'alegria de poder viure certs moments. Potser perquè hem cregut en els somnis hem dissenyat una realitat a la mida dels nostres sentits. Potser perquè veiem en la justícia el mirall dels nostres desitjos hem edificat una esfera que ens identifica. Formem part d'alguna cosa que enforteix el nostre caminar sense capacitat de definir-se. Són deu com podrien ser sis o vint, però com sabeu, no és una qüestió de nombres.

Melodia