L'esma dels dies s'esmicola. Els camins es biforquen sense previsions de temps. Rere el pedrís dels somnis l'objectiu emmarca radis i circumferències. Mentre, les idees esbotzen un seguici de bombolles de colors. El negre és el més maldestre i amb diferència. Podrà el violeta sadollar tots els racons de l'ànima?
2 comentaris:
Ei Montse!
M'ha encantat!!! Els escrits evidentment i el disseny del blog és preciós.
Això del Serrat de les aulines és un lloc real?? Vull dir, existeix físicament?
Enhorabona i no dubtis que l'aniré seguint!
Una abraçada
Hola guapa,
Gràcies. Ets la primera en escriure. Quina il·lusió!
Doncs sí el Serrat de les Aulines és un indret d'aquells que portes sempre a dins, per senzill i proper. Essencial.
Petó
Publica un comentari a l'entrada