18 de set. 2011

La humanitat d'un geni

Arcadi Oliveras

Un barboteig de dades complica l'escenari mundial. I tu, les lligues amb fils de seda que arriben a un públic que embadaleix amb cada troballa. Coneixes les raons del caos i les ordenes amb la subtilesa d'algú que al capdavant de les esferes ens redescobriria una nova manera de conviure. Tens les claus d'una porta encara per construir. Em pregunto si sabrem respondre a les evidències.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Montse,
moltes felicitats pel bloc. Trobo que és un indret bonic, el de les aulines, i m'hi passaré de tant en tant segur.
La teva poesia relaxa i evadeix.
Sobretot m'agrada el text de "l'inici" - si més no aconsegueixes que aquest bloc s'aparti del negre i esdevingui una bonica barreja de colors pastel- i el de "la humanitat d'un geni" -m'hagués agradat gaudir de l'espectacle..-

Ens veiem aviat, bonica.

Ester

Montse ha dit...

Hola,

Tu sí que ets bonica!
Les aulines són aquells arbres que amb les seves branques sinuoses ens refugien dels mals auguris. A diferència del roure (que sembla ser el més fort) les seves fulles suporten totes les estacions a la intempèrie.

Petó
Mon

Anònim ha dit...

M´agrada molt el teu blog maestre i el nom què li has possat és genial."El serrat del quercus ilex je je"
Tot i què el roure les seves fulles suporten totes les adversitats, val a dir què les aulines tenen un fullatge persistent i perseverant.

Felicitats.

Montse ha dit...

Guapa!!!

Sabia que el nom del blog t'agradaria. El tema de les fulles del roure és perquè, a diferència de les de l'alzina, són caduques.

Gràcies per ser-hi.
Montse

Anònim ha dit...

El roure és un arbre què teòricament tothom té per més robust,valent...però les aulines no deixen de ser uns arbres magestuosos i amb un fullatge persistent (metàforicament com serà aquest bloc)