 |
| Cap a Sant Maurici |
Vaig escollir mirar-te els ulls quan, a l'altre costat de la pista, ballaves, sol, al ritme d'una música indesxifrable. Vaig prometre'm que no seguiria les teves passes aquella matinada espessa on els desencontres revifaven i la melangia d'altres temps pessigollejava la gemma dels meus dits. Vaig pensar que no creuaria la porta de casa teva, ni reposaria el dolor de tantes nits de vetlla damunt el sofà descosit de la saleta. Llavors, entre els llençols ardents del desig, vaig creure que no repetiria cap carícia ni cap esglai. No obstant, set anys més tard, quan et poses a ballar, escullo de nou creuar-me amb la teva mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada