Des de Sant Roc |
Faig un esbós de somriure rere els vidres. Les muntanyes apaivaguen alguns records llunyans que tempten capgirar el pas de les hores. Les agulles del rellotge no s'aturen i miren d'esquitllentes alguna inèrcia mig desfent-se entre les llàgrimes. Les teulades recullen les ànsies de la pluja que avui, de nou, converteix en esmunyedissos els anhels d'altres dies. Tinc les galtes enrogides i els ulls amarats d'un enyor que malda per sobreviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada