8 de maig 2013

Simbiosi

Cel de Togo
Tinc un núvol que em segueix cada capvespre. S'escola entre les meves passes, travessa una porta i s'escorre enllà de les finestres. A voltes, camino damunt la seva ombra. En altres instants, ell trepitja la meva. Quan m'ajaço al llit i miro enlaire, crec reconèixer algun rostre entre les seves flonges taques de vapor d'aigua. Si tanco els ulls, puc sentir el seu brogit remoure's des del sostre. Zum-zum, zum-zum. Al matí, en llevar-me, se n'ha esfumat la traça i ja sols espero que arribi la tarda.